Bueno ja s'ha complert el meu somni que era participar i completar amb exit les sis etapes de la Milenio Titan desert 2011, son moltes les experiències viscudes aquest sis dies de competició que intentaré resumir etapa per etapa.
Tot va començar el dia 7 de maig quan per la tarde em portava Lluis Horta cap a Mont-Roig del Camp per passar la nit a casa de Jos Florencio. Desprès de sopar a casa dels pares de Jos (als quals els hi estic molt agrait per acollir-me a casa seva) marxem a descansar una estona i a les 3 del mati toca diana i a buscar al pare del Jos al Mario, Ito i Miquel, arribem a l'aeroport i amb uns 20min de retard surt l'avió i en 1h 50min. Arribem a Errachidia i d'alli cap al hotel Chergui d'Erfoud, despres de deixar la maleta a l'habitació de l'hotel i coneixer al Dani i al Manel(companys d'hotel i haimes) anem cap a l'hotel Xaluca a passar les verificacions, montar les bicicletes i dinar. Despres d'una migdiada vaig a l'habitació del Mario, Ito i Edgar els quals s'estaven preparant per sortir a rodar un rato, despres de meditar-ho una mica em decideixo i vaig amb ells, la calor era sofocant!! una horeta de rodar suau i cap a la piscina.
A les 8 dela tarde toca el brifing de benvinguda i presentació de la prova, al acabar a sopar i a dormir.
Dia 9 de maig toca diana a les 5 del matí, arriba el gran dia, despres d'esmorzar, recollir els 3 litros d'aigua obligatoris i passar el control de firmes es dona la sortida a les 8hde la primera etapa de la Milenio Titan Desert, de 87 km cronometrats i 1,3km d'enllaç, entre Erfoud i Boudnib (els nervis estan a flor de pell) a priori etapa de transició, però tot el contrari, per a la gran majoria de participants una de les més dures amb diferència, la primera dificultat que ens trobem es la de travessar dos km de dunes imposible de fer dalt de la bici, les cames em fan figa i el cor em va al 200%, un cop superat aquest obstacle passem pel primer control de pas i per a sorpresa no em funciona el chip (cosa que em fara para en cada control de pas per indicar el meu dorsal als organitzadors.). El recorregut de la primera etapa era bastant pla però amb pistes amb molta pedra que va provocar les primeres llagues al culet de molts participants (per sort jo no he patit llagues cap dia), vent de cara i temperatures entre 38º i 40º. Despres de poc mes de 6 hores arribo al campament desmanegat i amb una mica de calambres a les cames, cosa que feia anys que no tenia. Es hora de deixar la bici als mecanics, recollir la maleta, dutxa, dinar i migdiada, a les 8h comença el brifing per comentar com a anat l'etapa i explicar la seguent, un cop acabat a sopar i a dormir que el dia ha sigut molt dur.
Etapa 2, el mateix ritual que el dia anterior, diana a les 5h, recollida d'aigua... i a les 8h sortida de l'etapa marató, amb un recorregut de 103km entre boudnib i Talsint, en aquesta estapa teniem que carragar amb tot lo necesari per passar la nit i per afrontar l'etapa del dia seguent (sac de dormir, roba, alimentació...) fins que no porto uns quants minuts pedalant, les cames em fan un mal terrible, però poc a poc aquest dolor va desapareixent i em trobo molt comodo dalt de la bici, els primers 20km transcorren per una carretera asfaltada cosa que es molt d'agrair, a partir d'aqui primer control de pas i pasem a una bona pista de terra fins el km 36 on torbem un port en molt mal estat i molt pedregos que em va fer posar peu a terra com a la majoria de mortals a partir d'aqui combinacio de pistes bones i dolentes fins arribar al campament en menys de 5h, content per com m'ha anat l'etapa.
Avui al campament no teniem servei de dutxes ni de mecanics, aixi que a posar-se el mono de treball i fer el manteniment de la bici. La nit es preveia dura ja que ens tocaba dormir en una gran haima comu a tots junts i aixi va ser, no vaig dormir casi res, entre que va ploure i teniem gotelles, dormir directament sobre el terra, els ronquits de la gent i gastroenteritis, ja us podeu imaginar com vaig anar al dia seguent, MORT!!.
Etapa 3, recorregut de 137km cronometrats i 8,5km d'enllaç, entre Talsint i Out el Haj, despres de no descansar res la nit anterior estic molt desmotivat i cansat, els primers 50km ho vaig passar molt malament i nomes pensava que no acabaria l'etapa, pero pensava en els missatges de suport que m'enviaba la dona i en tots els amics que estaven pendents de mi. Al primer avituallament vaig parar a pendrem un ibuprofe i em va anar molt be, trobant-me cada cop millor i acabant els ultims 30km de l'etapa amb una mitja d'uns 30km/h, despres de 6h i 17min arribo al campament satisfet pel rendiment, però amb un mal de panxa terrible i malestar general, una dutxa i a dinar dos cullerades d'arros. Que es lo unic que la panxa em va aceptar, vaig cap a la haima i em preparo un litro de suero em poso al llit a descansar i em ve a visitar Augusto (un porto rique que val el seu pes en or, gran persona i company) amb unes pastilles per al mal de panxa que em van anar de fabula i vaig poder sopar per la nit, despres del brifin de l'etapa a dormir que el dia ha sigut molt dur.
Etapa 4, recorregut de 102km cronometrats entre Out el Haj i Debdou, apriori una de les mes dures del sector marroqui, però pitjor que la del primer dia no podia ser, i efectivament va ser dura però no com la primera, els primers km es va rodar molt molt rapid fins el km 30 on començaven 20km molt durs amb molta pedra agafada al terra on es feia dificil agafar un bon ritme, segudament pasem a una zona agrupta on no hi ha cami i hi ha molta pedra solta i gran que feia impossible fer dos pedalades seguides dalt de la bici, un cop superat aquest obstacle encadenemt pistes en bon estat però força trencacames fins que arribem al km 78 aprox. on hi ha una forta baixada d'uns 25km força trencats i on era facil caure o trencar algo de la bici. Els ultims 10km tambe bastant trencacames que es van fer molt pesats. Despres de no recordo si menys de 6h o poc mes de 6, arribo al campament content i satisfet per com a anat l'etapa, les cames m'estan responent molt be, el sacrifici dels estrenaments esta donant resultat. Despres d'un dia sense poder contactar amb la dona, encenc el mobil i em trobo un missatge de la dona que em va fer plorar d'alegria, on em donava molts anims i que tothom li preguntava per mi i que endavant que aixo ja ho tenia superat, aixo em va provocar un subidon tremendo!!
Etapa 5, recorregut de 62km entre Debdou i Taourirt, etapa de tramit on es va rodar per pistes en molt bon estat i rapidissimes, ens posem a tirar un sevidor juntament amb Dani i Manel i no a menys de 28km/h, fins que a falta de 15 km per arribar punxo la roda del davant MERDA!!! tant be que anava!!!, primer intento solucionar el problema posant espuma i cinta americana, cosa que va aguntar uns 2km, torno a parar a posar aire i aguanta, pero als 2-3km torna a perdre aire i decideixo posar camara, un cop arreglat arribo a Taourirt amb un grup d'uns 15 o 20 corredors i per a colmo ens perdem per dins la ciutat, despres de preguntar a varia gent trobem la pista a seguir fins l'arribada on arribaria en 2h i 48min, uns 30min perduts que em van far caure bastantes llocs en la clasificació general, pero content perque me trobat molt be rodant rapid.
Nomes arribar desmontar i empaquetar la bici una dutxa i a dinar, a les 3 de la tarde agafam l'autocar que ens portaria fins a Nador i alli embarcar en un ferry per anar cap a Almeria.
Etapa 6, recorregut de 111km cronometrats i 2,9km d'enllaç entre Abla i Granada, etapa molt semblant a les que es disputen a la peninsula de btt marato, dura, molt dura, pero que es la ultima per aconseguir la gloria (jejeje) despres dels primers km on es planejava molt arribem a algun tram que ens tocaria posar peu a terra en alguna trialera de pujada, despres d'uns quants km molt trencacames arribem al km 66 on ens esperava una pujada de 7km molt durs, a meitat d' aquesta pujada em trobo amb Augusto que va molt acalambrat i em diu que avui te que arribar a meta amb mi, decidim continuar junts, un cop superat el port fem una forta baixada fins l'ultim avituallament on parem a beure i ens diuen que queden 20km per arribar, “uff ja ho tenim Augusto!!! un ultim esforç”, 20km amb continuos repetxos que feien malbe les cames,” aixo no s'acaba mai o que” vaya ultims km!! sort d'Augusto i public que no paraven de donar-mos anims. Per fi arribem a meta ens agafem de la ma Augusto i jo i petem a plorar com a nens, les sensacions us les podeu imaginar no es poden explicar en paraules!!, baixem de la bici i estem força estona abraçats “HO EM ACONSEGUIT!!!!” L'etapa acabava en el llano de la perdiz, un zona recreativa i d'alli haviem de baixar fins el palau de congresos de Granada on havia multitut de gent animant i on tenies que pujar al podi per fer-te entrega d'un fossil de pedra amb el logo de la titan gravat. D'aqui a empaquetar la bici, dutxa a l'hotel i sopar de comiat i entrega de trofeus.
Bueno he resumit molt tota l'experiencia viscuda perque si no em tocaria fer un llibre i us aburriria molt, dir que es una experiencia unica i que quan mirava les primeres edicions per la tele pensava que aixo seria impossible de fer-ho jo, pero quan un te un somni l'ha de perseguir fins que l'aconseguix.
Gracies a AUGUSTO, DANI, MANEL, DAVID, MARIO, ITO, EDGAR i molts mes per haver compartit aquest somni amb mi i GRACIES I MIL GRACIES A LA MEVA DONA PEL SEU SOPORT INCONDICIONAL LA MEVA MARE I LLUIS I A TOTS ELS QUE EM VAU DONAR LA BENBINGUDA A ROQUETES I ALS QUE NO US VA SER POSSIBLE VINDRE PERO EM VAU TRUCAR TAMBE I GRACIES A TOTS ELS COL'LABORARORS PER AJUDAR-ME A FER REALITAT AQUEST SOMNI.
fotos:
https://picasaweb.google.com/101943436615747647760/TitanDesert2011#
